Avui he anat a veure l'obra de teatre "Èric i l'Exèrcit del Fènix" , que s'ha interpretat a Móra d'Ebre en motiu dels actes del Correllengua 07.
Esperava veure una obra entretinguda, amable i compromesa, però m'he trobat una obra entretinguda, amable, compromesa, dramàtica, real, simbòlica i especial.
He plorat i rigut al mateix temps que els actors i el propi Èric m'arrossegaven en el seu drama i em contagiaven el sentiment d'impotència que envolta tota l'obra. Ràbia i marginació per uns fets surrealistes que semblen més trets d'una obra de ficció que de la propia realitat.
Realitat que, d'altra banda, es nota en veure un teatre a mitja entrada, un espectacle amb poca difusió i una història valorada i explicada només a alguns mitjans catalans.
Perquè aquests fets ocorreguts a casa nostra no fa tant temps, cal que formin part ja de la nostra història com a país. Cremar banderes i cares del rei, i voler que s'etiqueti en català és només conseqüència directa d'un sistema que no és el nostre i d'una persecució espanyolista sense sentit.
Algun dia, potser, tots aquells somnis que té l'Èric sobre una Catalunya lliure es faran realitat.
Mentrestant, nosaltres continuarem lluitant.....
diumenge, 14 / octubre / 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
seguirem lluitant!!! i seguirem anant al teatre juntes, si tu ho vols claro... que sensible qets mare meua!!!
Sort que este bloc es a 4 mans... si fos a 2 ja fa temps que estarie abandonat no???? Pero que us pase xeics!!!
Molta feina Jordi, molta feina....
Has triat l'excusa menys verídica, i amb menys credibilitat....
es cert, que passa en estes 4 mans???
us trobem a faltar...
muak
singstar
Hem d'escriur euna obra de teatre sobre la nostra faena, així mos farem un embolic paranoic i no sabrem què mos hem de prendre seriosament i serem més feliços... o potser ja estem fent un paperot fictici i lo que volem ho estem dixant per un altre moment que no arribarà mai?
Publica un comentari