Vacances per Granada

L'Alhambra

Després d'una intensa setmana de vacances per Andalusia, ja tocave escriure alguna coseta al bloc.

Andalusia is diferent, us ho asseguro. M'he trobat des de dones de 78 anys al tren explicant-me que a n'ella "ya no li interesava el seso, y que ella ya solo quería compartir otras cosas, y que una vez estuvo a punto de hacerlo con un amigo de su hijo pero que al final...", (bueno, pues la història dure 3 hores i mitja, i tampoc tinc ganes de recordar-la), hasta comilonas inacabables o visites entranyables a llocs espectaculars.

Total, que he estat per terres andaluses coneixent l'alhambra i la ciutat de Granada, però sobretot, coneixent i descobrint una manera de fer diferent, especial, i segons com entranyable.

Allí es viu a un altre ritme, sense presses, sense gaires preocupacions més que les de conservar el trocet de terra heretat o comprat amb un esforç que aquí és força incomprensible, disfrutant la vida d'una altra manera, conservant els costums, però intentant no perdre el carro de les noves tecnologies, i escurant al màxim un sentiment de pertanyença al seu món que pot fer envogir de gelosia a qualsevol de nosaltres que lluitem pel nostre petit país català.

Allò s'ha de viure.

I sobretot, cal agrair la càlida acollida rebuda, perquè fer sentir algú com un més de la família, sense preguntes ni rares suposicions de viure en dos mons diferents no és gens fàcil.

Em quedo sobretot amb la tranquil·litat d'una zona preciosa, envoltada "d'olivos", calma i serenor. Amb una conversa agradable, jugant a cartes, o simplement mirant al no res, sense pensar, desconnectant de tot, sobrevivint en un món diferent.

Imatge del barri de l'Albaizín, barri musulmà de Granada, vist des de l'Alhambra