Dissabte 4 d'agost, 8:30h del matí: cinc aventureres comencen el seu viatge cap a una terra coneguda però molt temuda. Amb por, però amb la sang freda que les caracteritza, comencen un llarg viatge, que les portarà a un final tràgic. Només un xiclet enganxat a una finestra les pot aturar. Però elles són més fortes, i vencen.
Dissabte 4 d'agost: 11:00h del matí: les cinc aventureres arriben al seu destí. L'aventura acaba de començar, però elles ja tremolen. Convençudes, s'instal.len còmodament al mitjà de transport que les deixarà fresques com una rosa. 135Km/h després, i s'acaba la ressaca. Sembla que el dia torni a començar.
Dissabte 4 d'agost, 1h '15 min després: fa tanta calor, que es fa del tot necessari robar una barca per continuar el viatge. L'aigua ens refrescarà, i podrem continuar la nostra fita sense obstàcles. Les aigües són perilloses, però aconseguim superar els desnivells.
Dissabte 4 d'agost: una coca-cola i dos bosses de patates després: s'acosta el moment. les nostres vides passen per davant nostre com si d'una pel.lícula es tractés. No hi ha escapatòria, ni marxa enrere, és el nostre destí, el que nosaltres hem escollit. La veritat és que dubtem, però hem fet un llarg viatge esperant aquest precís moment. Cal fer-ho, ens en sortirem!
Dissabte 4 d'agost, 15 segons després: mecagonlaputaquihatingutlaideadevindrehastaaquienlobéquesestaacasaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!! Mos quedarem en la frase de: Recordeu-me que no vinga méeeees, recordeu-me que no vinga més!!!
(s'adjuntaran fotos quan tingui temps d'escanejar-les).
Dissabte 4 d'agost: 11:00h del matí: les cinc aventureres arriben al seu destí. L'aventura acaba de començar, però elles ja tremolen. Convençudes, s'instal.len còmodament al mitjà de transport que les deixarà fresques com una rosa. 135Km/h després, i s'acaba la ressaca. Sembla que el dia torni a començar.
Dissabte 4 d'agost, 1h '15 min després: fa tanta calor, que es fa del tot necessari robar una barca per continuar el viatge. L'aigua ens refrescarà, i podrem continuar la nostra fita sense obstàcles. Les aigües són perilloses, però aconseguim superar els desnivells.
Dissabte 4 d'agost: una coca-cola i dos bosses de patates després: s'acosta el moment. les nostres vides passen per davant nostre com si d'una pel.lícula es tractés. No hi ha escapatòria, ni marxa enrere, és el nostre destí, el que nosaltres hem escollit. La veritat és que dubtem, però hem fet un llarg viatge esperant aquest precís moment. Cal fer-ho, ens en sortirem!
Dissabte 4 d'agost, 15 segons després: mecagonlaputaquihatingutlaideadevindrehastaaquienlobéquesestaacasaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!! Mos quedarem en la frase de: Recordeu-me que no vinga méeeees, recordeu-me que no vinga més!!!
(s'adjuntaran fotos quan tingui temps d'escanejar-les).
Conclusió de la jornada: fetes pols, sense veu, suades i cansades, però amb l'objectiu complert.
Qui s'atreveix a tornar-hi??
Com podeu comprovar Sandra a la dreta muy puesta ella dient: "fotoooooooooooo". Lourdes molt concentrada buscant les ofertes del carrefour i Ester dient aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhh!!!
A Sabrina no li va donar temps d'estornudar al sortir, i jo ja tenia prou feina cridant.
3 comentaris:
Baixeu-me d'aquiiiiiiiiiiiii!! Pareu este aparatooooooooo!! I tu que te'n reies de tan germana!!! Lo destí sempre pose a tothom al seu puesto!!!!!
Ejem, ejem, ejem... Sense comentaris!!!
Per cert, li vas demanar un autògraf al moixó de Port Aventura???
Desprès d'una aventura com aquesta, ara ja podeu anar per la vida, ja us heu fet grans!.
Publica un comentari