Avui és diumenge a la nit i estic treballant. Quins ous!!
Jo que vaig dir que l’estiu era per a mi, ara em veig aquí currant a les tantes de la matinada, per “exigències del guió” i perquè, com me dia ma mare, “sempre m’ho dixo tot per a l’últim moment”. Sí, per desgràcia hi ha coses que ni la arribada imminent de “la tercera dècada”, com em referiré a partir d’ara als 30, no canvien.
I com que vaig decidir que este bloc era per a dir el què em vingués de gust a cada moment, passant de convencionalismes i del llenguatge políticament correcte que fa més mal que bé, avui dic que estic farta de currar, que m’agrada molt la meua feina, però vull que arriben les meues vacances ja!!!!!
Vull que hi hagi com a mínim una setmana de la meua vida en la què el meu nivell d’activitat neuronal baixe fins a cotes infra- humanes, i tota la meua activitat física se limite a caminar, o arrossegar-me si convé, des de la tovallola fins a la mar i viceversa.
Vull ser proclamada, per unanimitat popular, la tia més dropa del poble. He dit!!
0 comentaris:
Publica un comentari