“Cielo sobre Berlín” de Wim Wenders, perquè és poesia en imatges
“Lisboa Story”, de Wim Wenders, perquè estic enamorada de les ciutats velles i decadents, dels carrers gastats per les petjades humanes i dels terrats amb roba estesa
“La vida secreta de las palabras”, d’Isabel Coixet, perquè em vaig enamorar del seu títol
“Candilejas” de Chaplin, perquè té la capacitat per fer-me riure per fora mentre ploro per dins
“Un lugar en el mundo” d’Adolfo Aristarain., perquè em connecta amb els meus principis
“Marius i Jeanete” de Robert Guédiguian, perquè és una història d’amor real i creïble
“Gato negro, gato blanco” d’Emir Kustorika, perquè em va fer riure molt
“La estrategia del caracol” de Sergio Cabrera, perquè parla de la solidaritat, la creativitat i la capacitat per resistir a les agressions
“Closer” de Mike Nichols, perquè és brillant
“La història interminable” (ni idea del nom del director) perquè em recorda a la meua infantesa
“Lisboa Story”, de Wim Wenders, perquè estic enamorada de les ciutats velles i decadents, dels carrers gastats per les petjades humanes i dels terrats amb roba estesa
“La vida secreta de las palabras”, d’Isabel Coixet, perquè em vaig enamorar del seu títol
“Candilejas” de Chaplin, perquè té la capacitat per fer-me riure per fora mentre ploro per dins
“Un lugar en el mundo” d’Adolfo Aristarain., perquè em connecta amb els meus principis
“Marius i Jeanete” de Robert Guédiguian, perquè és una història d’amor real i creïble
“Gato negro, gato blanco” d’Emir Kustorika, perquè em va fer riure molt
“La estrategia del caracol” de Sergio Cabrera, perquè parla de la solidaritat, la creativitat i la capacitat per resistir a les agressions
“Closer” de Mike Nichols, perquè és brillant
“La història interminable” (ni idea del nom del director) perquè em recorda a la meua infantesa
2 comentaris:
El director és Wolfran Petersen i esta basada en la novela de Michael Ende. Ho se perqué hem vaig comprar la versió de col-lecionista que van fer per conmemorar els 20 anys. Quant la mires un altre cop i després veus películes com la del senyor dels anells te dones conte de com a evolucionat el cinema... i que nos anem fent grandets!!!.
Si que ens fem grans, si...
L'altre dia anava pel carrer amb uns amics i passaven una colla d'adolescents. Un d'ells portava la caputxa del jarsei posada, i un amic meu va comentar: natros no ho portariem perquè diriem: "mira, igual que el xiquet d'ET". Però ells segur que no saben ni qui és...
Publica un comentari