Perquè hem de buscar la perfecció????

Em pregunto perquè tenim tanta temor a equivocar-nos i, a la vegada, tanta necessitat de demostrar lo bons que som i lo bé que ho fem tot i lo malament que ho fan tot “los altres”. Perquè esta obsessió en buscar la perfecció???

Si, xiquets, la única cosa que tinc clara i que és una veritat universal és que, més pronte o més tard, mos acabarem morint.

I, una vegada morta, donarà igual si m’han donat la medalla al treball, si he guanyat la copa d’Europa o si m’he dedicat a tocar la flauta pel carrer.

Donarà igual si he sigut la més perfecta o la més desastre, si he sigut la millor o si he estat sempre a la cua...

Ara, lo que no donarà igual al final del camí serà si he sabut ser persona, i si he sigut capaç d’aprofitar les oportunitats que m’ha ofert la vida.

Perquè, a pesar de no sé quants mites, ningú, i quan dic ningú vull dir ningú, és perfecte.

Així que aquí, avui, me proclamo IMPERFECTA, proclamo públicament que estic carregadeta de DEFECTES... que resulta que tinc dies que no hi ha qui m’aguante, que de vegades me colapso, d’altres vegades me despisto, que hi ha gent que em cau malament i a la què jo li caic malament, que hi ha dies que estic sociable i d’altres que fugiria del món.. Vull proclamar que tinc cel·lulitis i no penso fer-me una liposucció, que tinc los peus grans i plans, que me surten granets a la cara i això que ja no tinc 15 anys...

Si!!!, tinc tots estos defectes i algunes virtuts, com tothom. I què passa????

Senyores i senyors sóc HUMANA... I que contenta que estic de ser-ho!!!!