Sempre he pensat que Georgi Dan és un geni. No per lo genial de les seus lletres o melodies (evidentment) sinó perquè és un tio que, sense tindre cap talent, ha triomfat a la vida.
Perquè no em direu que no s’ha de ser un geni per anar pel món cantant una cançó tan absurda com “El xiringuito; el xiringuito” i que, en comptes de tirar-te tomates, la gent te compre discos i te vaigue a vore a concerts...
Este fet constata i corrobora aquella gran frase que diu: “a n’esta vida val més caure en gràcia que ser graciós”.
Segur que repassant la història de la música i de moltes altres activitats artístiques, trobaríem altres exemples que vindrien a donar-li més raó, si cap, a aquesta frase.
Però avui mos quedarem en Georgi Dan (que no sé ni si s’escriu així) i un atre dia ja parlarem d’algú altre... perquè xiquets, i esta és una altra veritat universal, “mig món parla de l’altre mig; i a la inversa)....
1 comentaris:
el xiringuito, la barbacoa, el negro, en fin és un no parar de creativitat a dojo, i quina profunditat, i quin missatge, i quines camises ens porta el colega...ufff "georgi dann ahi va un genio"
Publica un comentari