dijous, 19 / juliol / 2007

La gran crisi dels 30 (2a part)

Hi ha a qui la crisi dels 30 li agafa abans de complir-los (veure el meu cas) i hi ha qui la té en posterioritat a la data de compliment i pensava que ja no li arribaria (ejem, ejem, ho veus Maika com te ho vaig dir????)


Bueno, en lo primer cas, que és lo meu, ara començo a vore la llum al final del túnel, i he decidit trobar-hi avantatges al fet de complir anys. Algunes d’estes avantatges són:

- Tenir més jeta (això ho estic aconseguint en un gran esforç, no us pensesseu)

- Que alguna gent te diu per senyora, que això està molt bé, perquè te sents una mica important i tot

- Que tens més experiència de la vida i és una mica més difícil que te la peguen (encara que no impossible)

- Que tens més clares les coses que t’agraden i les que no, i capacitat per discernir què és important i de què pots prescindir

- Que tens la ment més oberta i ets bastant més tolerant

- Que et pensaves que ho sabies tot i ara te n’adones de què encara està tot per aprendre- I la més important : que la vida és molt curta, los anys passen molt ràpid i s’ha de saber aprofitar les oportunitats quan passen. Com que tinc molt clar que algun dia m’he de morir, sé també que el més bonic que algú podria dir de mi el dia de la meua mort és una frase del tipus: “avui se’n va una dona que, al menys, va lluitar per ser feliç”. (I com diu ma mare, a la làpida que hi pose: “aneu al tanto que no s’aixeque”).

0 comentaris: