Fa temps que volia parlar d'un col.lectiu professional oblidat. Un col.lectiu aixafat per la patronal, amb contractes precaris, amb risc constant però sense complements de perillositat, feines que la majoria de les vegades no són reconegudes o força criticades, i amb conseqüències força nefastes per a la seva salut.
Estic parlant del col.lectiu de treballadors d'autoescoles de Catalunya, tema que em toca força d'aprop. Són uns professionals de la condució que tot i que constantment estan en boca de tothom, criticats per l'alt preu dels seus serveis, i maltractats per ususaris sense cap tipus de coordinació, fent-los culpables de la seva poca traça, encara no han sigut capaços de decidir defensar els seus drets.
Què creieu que passaria si tots els cotxes d'autoescola decidicin fer les pràctiques a 10 Km hora pel mig de qualsevol ciutat? el caos total.
Em fa enrabiar sentir parlar la gent dels alts preus de les classes, de les pràctiques, de les tasses d'examen.... Que no recordeu a quan va la gasolina o el gasoil? I no, no tenen cap tipus de descompte.
S'exposen cada dia als perills de la carretera, sense cap defensa més que la d'un mateix, els reflexos que hom tingui, i les ganes de cooperar de l'estudiant. I així, 10 hores al dia, si no més. Perquè no se'n troben, de professors, i no m'extranya.
Però no es queixen. I no ho entenc.
Són els únics que, després d'unes quantes classes pràctiques, saben realment si l'aprenent és apte o no per conduir un vehicle, i quan dic conduir vull dir conduir, no saber utilitzar el fre o l'accelerador. Conduir vol dir ser conscient dels perills de la carretera i tenir la suficient consciència per conduir a velocitats adeqüades. Però en canvi, els professors d'autoescola no tenen cap tipus de força davant un exàmen del seu alumne.
Estic totalment d'acord amb la imposició del carnet per punts, però on són els psicotècnics per poder ser capaç d'agafar un vehicle? On són les classes d'educació viària obligatòries als IES? On són els límits de velocitat dels cotxes a 120?
Sempre he sentit dir que ensenyar a conduir és com posar-se davant d'algú i intentar ensenyar-li, sense tocar-lo, a fer-se el nus de la corbata. Ho heu provat? és difícil i complicat. Però molt important.
Que la meva vida també està en perill cada dia, quan surto a la carretera, i em trobo a qualsevol despistat que no recorda que la continua vol dir prohibit adelantar. I no m'agrada.
Senyors profes d'autoescoles, reclameu els vostres drets. Jo ja us dono suport.
diumenge, 1 / juliol / 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ei Ne!!
M'alegra llegir-te!!... Sort que estàs tu per posar una mica de seny i equilibri a n'este bloc...
Dels professors d'autoscola en podriem parlar anys i panys, clar és un col·lectiu ben vinculat a les nostres vides, eh Ne?.
És el que sempre hem dit: poquets i mal avinguts fent-se la punyeta els uns als altres.
Si en lloc d'això fessin valdre els seus drets, no els caldria treballar tantes hores per guanyar un sou una mica digne.
És qüestió de posar-se d'acord i plantar-se exigint el que els hi pertoca, però tots a una.
Molta gent hauria també de saber, que quan puja al cotxe a segons quines hores del dia ho fa amb un professor cansat i per tant amb els reflexos mermats pel cansament.
Sort en tenim que són un autèntics professionals!.
Publica un comentari