dilluns, 25 / juny / 2007

Quin munt de despropòsits

Ma mare sempre m’ha dit que soc una mica desastre, però hi ha dies que em cubrixo de glòria i faig honor a n’esta frase al 100 %.

Dixant de banda lo tema “tabú” d’una “falda- jersei” que vaig ajudar a comprar a la Ne (Ne: la culpa es teua per fer-me cas en massa coses), este cap de setmana m’han passat un parell o tres d’anecdotetes sense importància, que venen a sumar-se a altres despropòsits de la meu vida...

Perquè... algú troba que és normal que te tornen dos llibres, que un era una edició de butxaca, però l’altre pesava com un mort, i, en comptes de dixar-los al cotxe com faria la gent normal, te’ls poses dins del bolso i vaigues tota la nit carregant-los???? I que, “per a més inri”, te’n vaigues de concert en allò penjat??? I que no te n’adones hasta el cap d’un bon rato que ja te fa mal lo braç de tant de pes????

Però lo millor va ser l’endemà de la nit de Sant Joan, quan vaig a la gasolinera de fora del poble tota xula i li dic a n’aquell xic: “posa’m 30 €” i ancabat me’n dono conte que m’havia dixat lo monedero a casa perquè havia canviat les coses a la bossa de la platja... I clar, allavons lo gasoil ja estava posat. I allavons te trobes tu dient allò de “ai mare, que m’hai dixat lo monedero” que per molt real que sigue, sona a la típica excusa per fotre lo timo. I ancabat li dic a n’aquell xic: ”ara vinc de veritat, te ho juro que torno... Mira, l’únic que puc fer és dixar-te lo mòbil com a garantia mentre vaig al poble i torno”. I acte seguit de dir això li dono lo mòbil i aquell xic en una cara de resignació, perquè lo meu mòbil està a les últimes fases de la seua vida, és a dir, diguem que fa pena de vore. I aquell xic en cara de “ja està, esta m’ha timat i aquí estic jo tragant en lo timo”... per això se li va il·luminar la cara quan me va vore al cap del ratet que tornava en lo monedero a la ma (que jo anava ensenyant-lo ja d’una hora alluny)...

I això no ha sigut lo més surrealista que m’ha passat este cap de setmana... però si lo que, al menos, se pot contar...

Bé, avui és dilluns i de moment lo dia ha començat normal.... (ja vorem com s’acaba)...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

et recordo que al principi de la nit, a part dels 2 llibres, també portaves una jaqueta ... que quan vaig venir a dir-te que ja l´agafava jo, aquell bolso pareixia el de Mary Poppins .....

que forta ets ... per favor, me pixo ... situacions com aquestes són temudes i paral.leles al fet que estiguis a la cola de la caixa d´un super, en lo carro ple, i que dubtis de si portes diners o no, però de què sugui una paranoia com una altra, a que et passi de veritat ...... m´hagues agradat veure la cara del xic este quan li vas donar la perla de mobil que tens.... je je je

genial!

An ha dit...

Eic! Ja no me'n recordava de la jaqueta... és veritat!!

Un detall més per afegir al "relat dels fets"...

Quin panorama!!