Meta-reflexions sobre el fet blocaire

Ja fa dies que em ronda pel cap escriure algo sobre el “fet blocaire”, per dir-ne d’alguna manera, com a fenomen comunicatiu d’interès...

Bé, els que em coneixeu ja sabeu que, de tant en tant, em dona per fer-me la “psicòloga avorrida” i intento treure’n l’entrellat de les coses que, tot i ser de lo més “normals” i “quotidianes”, poden arribar a tenir una vessant fascinant en funció de la mirada que hi apliquem.

I com que la primera pregunta sempre acostuma a ser “perquè?”, pos això... Perquè mos dona per escriure un bloc?? Què hi trobem d’interessant, que mos aporta??? Què fa que hi invertim la nostra energia i part del nostre temps d’oci??? Evidentment segur que hi ha tantes respostes com persones que tenen un bloc... però aquí van algunes de les possibles respostes que se m’acudixen:

1. Un bloc és un espai on es pot fer un exercici de “llibertat” (això és: un bloc és un espai personal a on mos podem comunicar amb el “món” d’una manera molt més autèntica que en altres entorns on l’exercici de la nostra llibertat sovint es veu més limitat, com per exemple en l’entorn professional. Per tant, i mirat des d’esta perspectiva, escriure un bloc és un exercici alliberador)...
2. Un bloc és un espai on mos donem a conèixer al món, mos mostrem als altres (això és, en cadascun dels posts, en cada paraula, en cada tema que escollim exposar i cada visió que hi decidim donar, hi ha una part de natros mateixos, una afirmació al voltant de qui som i de com som). Sens dubte es tracta d’un exercici honest i a la vegada no exempt de riscos, perquè, evidentment, fent això mos exposem a ser acceptats pels altres, però també a ser objecte de crítiques...
3. Un bloc és, també, la possibilitat d’establir comunicació amb altres persones amb les què pots compartir interessos, visions sobre alguns temes. Sense entrar necessàriament en l’esfera d’allò estrictament personal, passejant pels blocs i escrivint en el teu, pots compartir i comunicar, que, en essència, és d’allò més humà, i tant vell com la nostra pròpia història.
4. Un bloc també és un lloc on, especialment les persones molt creatives, poden trobar l’espai en el què vessar la seua creativitat, a on abocar tota l’energia creativa que tenen en potència. D’altres, podem abocar-hi pensaments, postures ideològiques o fins i tot, reflectir-hi estats d’ànim...

M’agrada pensar en què, d’aquí uns anys, podré llegir tot això que hem abocat aquí i, d’esta manera, recordar com era, com sentia i com entenia el món anys enrera... D’alguna manera, i vist des d’esta perspectiva, un bloc és també un arxiu històric de la nostra ànima..