Lo parlar de La Ràpita

Aquí van algunes de les “dites” i expressions pròpies del parlar rapitenc... abans de què es perguen en l’oblit del món globalitzat i estandaritzat...

Anar més tort/a que el ganxo de proa (anar pel mal camí)

Ser un/a “esplàquena” (no tenir sang a les venes (una esplàquena és una mena de peix plà com la palaia (també coneguda com a llenguado))

Ser un/a pocsuc” o “tenir molt de pocsuc” o no tenir “sustància” (esta expressió té dos possibles significats: lo positiu és tenir un sentit de l’humor absurd; lo negatiu és ser una persona molt poc centrada, en poc “senderi”).

“Com més sucre, més dolç” (esta expressió s’utilitza quan afegim alguna cosa però de manera que no és imprescindible, sinó com un a més a més)

“Posar-se la figa al front” (esta només la podem utilitzar les dones (per lo de la figa, s’entén) i s’utilitza per quan t’arregles molt, molt, molt que al final ja no saps més posar-te).

“Tenir la figa agra” (un altra de caràcter exclusiu femení. S’usa quan estàs molt i molt farta d’alguna cosa/ persona/ situació).

Estar mort/ a i pudent/ a” (trobar-te en un estat de cansament màxim)

“N’hi ha un estofat” (és igual que dir:” m’hi ha un fart de la vida”)

“Ai, pos quan passem! I el que passarem” (és una frase retòrica que s’utilitza quan te queixes d’algo que no té solució i vols expressar resignació)

“Al final perdrem bous i esquelles” (quan vols dir que intentant solucionar una cosa, acabes empitjorant-la més)

“Cada bugada perdem un llençol” (quan vols dir que en cada acció acabes empitjorant alguna situació)

I, per a mi, una de les millors: “Qui naix desgraciat, en los collons entrompessa” (Esta no necessita explicació).