LA GRAN REVOLUCIÓ

Li dono la raó a Dolores Juliano, doctora en antropologia social i teòrica feminista, quan afirma que la única revolució que ha triomfat al llarg del segle XX ha estat la que hem fet les dones.

Quan reflexiono sobre este punt, haig d’anar-me’n necessàriament a la meua memòria familiar, per comprovar quant certa és esta frase. Ma mare va ser la gran de 5 germans i filla de la post-guerra. Ella no va poder estudiar perquè era dona. Ma mare vivia a una casa on les dones, a pesar de ser majoria, no tenien legitimitat per opinar. Quan sentia ganes de cridar, quan sentia ràbia, se n’anava al lavabo (l’únic lloc on podia estar sola) a escriure en un paper tot lo que li passava pel cap i després ho esgarrava per a què ningú li trobés i la castigués per tenir una opinió pròpia.

Gràcies a l'èxit de la nostra revolució, jo, la seua filla, avui tinc la oportunitat d’expressar el que penso i el que sento de manera lliure. No he d’esgarrar els meus escrits per por a ser castigada. Gaudixo d’una llibertat i d’una autonomia que ma mare només va poder somniar mentre escrivia tancada en un lavabo. D’alguna manera, el que jo sóc avui és, en part, producte del somni de ma mare i, també, vull dir-ho, de la capacitat que ha tingut mon pare per a modificar part dels valors en els què el va ser educat i mirar a les seues filles des d’una òptica molt més àmplia del què ho van fer generacions anteriors.

Ara bé, ja està tot? S’ha d’acabar aquí la lluita? Ja hem arribat allí on calia????

Perquè, llavors, si ets una dona en edat reproductiva i no tens parella ni et planteges tenir filles o fills la teva família i altres et miren com si fossis un “cas sense remei”??? Perquè al darrera d’estes actituds hi ha l’estereotip negatiu de “la solterona amargada i frígida”...

Perquè si resulta que llavors tens filles i fills, per molt feminista que sigues, acabes carregant amb més d’un 75% de la responsabilitat en la cura de les criatures, amb la renúncia del teu temps personal que això implica?? Per què darrera d’aquesta “elecció” està l’estereotip negatiu que, si no fas este sacrifici ets una “mala mare” (que de totes les coses que et poden dir en este món és la pitjor en diferència)...

Perquè si una dona és promíscua ja se la considera o “puta” o “ninfòmana”... O perquè la masturbació femenina és tabú... Perquè darrera d’aquesta idea està l’estereotip de les dones com a objectius passius de la sexualitat, és a dir, la dona al servei de la sexualitat de l’home, però mai com a agent actiu... i si esdevé agent actiu, automaticament és socialment estigmatitzada... Perquè, perquè, perquè,....

I el pitjor de tot, és que estos discursos no són només socials o externs, sinó que els tenim tant interioritzats les mateixes dones que sovint els utilitzem inconscientment per a definir-nos a natros mateixes, són discursos que ens travessen i que ens fan sentir en contradicció constant.

Perquè clar, una cosa és canviar les condicions socials externes i una altra, molt diferent i profunda, modificar els valors i els perjudicis d’una societat patriarcal que ve, des de fa segles, definint-nos a les dones única i exclusivament com a éssers reproductius.

Aquí està, senyores i senyors, la segona fase de la revolució de les dones: la transformació profunda a nivell dels valors, dels prejudicis i dels estereotips. És la nostra responsabilitat que aquesta sigui la gran revolució del segle XXI.