Després de ressuscitar de quatre dies d'alguna cosa semblant a una grip estomacal, veig que la meua companya blocaire passa d'un estat d'ànim eufòric (platgeta i estes coses), a un estat de tristor immesurable.
Sense saber les causes exactes d'aquest trist sentiment, només puc afegir que:
An, tu tranquila, que dimecres ofeguem les penes a la platja!!!
Bé, fet este aclariment, m'agradaria resaltar quatre coses sobre els resultats i les valoracions que s'han fet de les passades eleccions municipals:
Si és cert que hi ha hagut un alt índex d'abstenció, i que cadascú s'ho ha pres de la forma que millor els convenia: s'ha dit que la gent està desmotivada, sobretot la gent jove, que els polítics cada cop s'allunyen més de la ciutadania, que la gent està desencantada, que la gent no creu amb el sistema electoral (total, per un vot), que... Si, segurament. I per mil raons més. Però després ens omplim la boca en paraules com "falta de democràcia", "participació ciutadana", "agendes 21"... Anar a votar és, només, un acte individual i el principal motiu pel qual un país és i s'anomena democràtic. És la base de tota llibertat, és i així ha de ser, un acte lliure, secret i no obligatori.
Per a fer-ho fàcil, l'estat preveu el vot per correu, el vot notarial, el blanc, el nul i el partidista.
Part de la meva família, exiliada a França durant la guerra civil i resident atualment a Nimes, han fet l'impossible per poder votar en aquestes eleccions i en los passats comicis sobre l'estatut. Empadronats al poble, lligats sentimentalment a un país i una terra, han volgut decidir ells també qui havia de gestionar les seves polítiques, en definitiva, qui els havia de posar més llum als seus carrers, o quins arbitris municipals havien de continuar pagant. I ho han fet des de la distància però més aprop que mai.
És per això que a mi no em serveixen els mils factors de l'abstenció. Ells se senten propers, però sobretot, se senten part del sistema. I això no ho ha provocat cap polític, sinó una obligació moral d'utilitzar el sistema democràtic, prohibit durant molts i molts anys de dictadura.
Crec que només per demostrar a tota aquella gent que durant tant temps van ser obligats a acatar certes obligacions sense dret a decidir, i que van lluitar durant dècades per una democràcia, potser estèril, però lliure, cal fer l'esforç de dipositar el nostre vot a la urna.
Que amb el meu granet de sorra jo pugui contribuir a la meva democràcia no té preu.
I qui no hagi votat ha perdut tota legitimitat a la queixa. La llàstima és que en realitat no serà així.
Sense saber les causes exactes d'aquest trist sentiment, només puc afegir que:
An, tu tranquila, que dimecres ofeguem les penes a la platja!!!
Bé, fet este aclariment, m'agradaria resaltar quatre coses sobre els resultats i les valoracions que s'han fet de les passades eleccions municipals:
Si és cert que hi ha hagut un alt índex d'abstenció, i que cadascú s'ho ha pres de la forma que millor els convenia: s'ha dit que la gent està desmotivada, sobretot la gent jove, que els polítics cada cop s'allunyen més de la ciutadania, que la gent està desencantada, que la gent no creu amb el sistema electoral (total, per un vot), que... Si, segurament. I per mil raons més. Però després ens omplim la boca en paraules com "falta de democràcia", "participació ciutadana", "agendes 21"... Anar a votar és, només, un acte individual i el principal motiu pel qual un país és i s'anomena democràtic. És la base de tota llibertat, és i així ha de ser, un acte lliure, secret i no obligatori.
Per a fer-ho fàcil, l'estat preveu el vot per correu, el vot notarial, el blanc, el nul i el partidista.
Part de la meva família, exiliada a França durant la guerra civil i resident atualment a Nimes, han fet l'impossible per poder votar en aquestes eleccions i en los passats comicis sobre l'estatut. Empadronats al poble, lligats sentimentalment a un país i una terra, han volgut decidir ells també qui havia de gestionar les seves polítiques, en definitiva, qui els havia de posar més llum als seus carrers, o quins arbitris municipals havien de continuar pagant. I ho han fet des de la distància però més aprop que mai.
És per això que a mi no em serveixen els mils factors de l'abstenció. Ells se senten propers, però sobretot, se senten part del sistema. I això no ho ha provocat cap polític, sinó una obligació moral d'utilitzar el sistema democràtic, prohibit durant molts i molts anys de dictadura.
Crec que només per demostrar a tota aquella gent que durant tant temps van ser obligats a acatar certes obligacions sense dret a decidir, i que van lluitar durant dècades per una democràcia, potser estèril, però lliure, cal fer l'esforç de dipositar el nostre vot a la urna.
Que amb el meu granet de sorra jo pugui contribuir a la meva democràcia no té preu.
I qui no hagi votat ha perdut tota legitimitat a la queixa. La llàstima és que en realitat no serà així.
3 comentaris:
Ne, jo no tinc la culpa de què la meua vida interna sigue una muntanya russa... Ja saps que sóc una neuròtica sense remei, com lo 99'9 % de la població mundial, d'altra banda...
Bé, deixant això de banda crec fermament que tens tota la raó. Perquè si be és cert que la classe política ha de fer autocrítica, la política es responsabilitat de tothom, per tant tota la societat és corresponsable, per a bé i per a mal, del què passa. Per això a mi no em serveix la gent que s'asseu al bar a criticar el que fan uns i altres si no fan ells i elles alguna cosa. Criticar és molt fàcil, mullar-se ja és una altra cosa
La gent que no vote, pel que sigo, no haurie de tenir dret ni a críticar ni a queixar-se!
En ma mare parlavem de política un dia i li vaig dir: a vatros ja us està bé este nivell de democràcia perquè heu viscut una etapa molt pitjor. Natros (la nostra generació) que hem nascut en esta democràcia en volem més.
Per sort tenim molts partits que s'ajusten a la forma de pensar de molta gent i sino te'n fas un altre. Esta és fins ara l'opció majoritària, però baixant (55%): més abstenció, més dificultats per fer llistes i ja no diguem per fer-les bones.
Cal puntualitzar un factor transversal a tos els actes socials: que cada vegada tenim menys temps per dedicar als demés, en general, a la família i als veins del poble.
També hi ha qui pensa que la forma de canviar les coses no és la política representativa i voten en blanc o no voten i se dediquen al seu dia a dia a treballar pel futur que creuen millor... estes opcions les entenc.
També hi ha qui pensa que ni lo seu vot importa ni li afecta per res lo que facen los polítics i per tant s'abstè i fa la seua. Crec que és un error però que te el seu missatge, llàstima que estigue fet des d'un individualisme del campi qui pugui.
Vull defensar que la democràcia és això, que cadascú faci el que cregui més convenient (des del respecte a les altres opcions). Si volem que la gent vote, convencem-la que serveix per al que la gent vol, amb fets, amb canvis... I si volem que serveixi per al canvi potser cal que canviem moltes coses abans... Algú pensa que és fàcil?
I si algun dia va menys del 50% de gent a les urnes, canviem les urnes per trobades al carrer, que ja fa molt de temps que no mos veem!
Publica un comentari